Segons
la RAE el terme “educació” es defineix principalment com “la instrucció per
mitjà de l’acció del docent”, així com “criar, adoctrinar i ensenyar a joves i
nens”. Però és molt més que això, car té unes funcions. Aquestes han
protagonitzat els grans debats sobre l’educació; perquè, què ha de fer?
Ensenyar o instruir?. Aquestes són les qüestions principals que tractarem amb
l’ajuda dels capítols 1 i 4 del llibre 11ideas clave. Cómo aprender y ensenyar las competencias, d’Antoni Zabala i
Laia Arnau.
La
primera vessant, la tradicional, afirma: “L’escola instrueix i la família
educa”. En ella es defensa un model educatiu selectiu i propedèutic, és a dir,
un model que entén l’educació com un conjunt de coneixements teòrics que s’han
d’impartir a l’escola per tal d’accedir a la universitat i que, per tant, són
desenvolupats en funció d’aquesta. Podem afegir que només té en compte aquelles
competències que es desenvolupen a l’escola (matemàtiques, socials…) i que,
d’aquesta manera, tot el que un nen aprèn al carrer o a casa no és concebut com
coneixement.
Amb la
revolució francesa de 1789 hi va haver un increment en la tassa d’escolaritat,
per tant el país no es podia permetre que tothom tingués una educació completa.
Per solucionar la situació, varen idear dos itineraris consecutius, un curt
(per a la majoria de la població) i un llarg (per als que vertaderament volien
i podien accedir a la universitat). D’aquesta manera, els nens que no
començaven el cicle llarg de l’educació tenien una sèrie descomunal de sabers
teòrics que no sabien o no podien usar atès que no arribarien a accedir a la
universitat, en paraules de Zabala, “aquest
procés determina que l’escola desemboqui en una acumulació de sabers que
generalment només són necessaris per a posteriors estudis universitaris”
(p. 67).
Aquesta
idea va desembocar en una altra teoria educativa que afirma que la finalitat
màxima de l’escola és educar, no instruir. En ella es defensa una formació
integra de la persona des del començament, no només teòrica com en el model
anterior. Segons Delors, polític francés autor del llibre L’educació tanca un
tresor, cal que un alumne desenvolupi quatre competències bàsiques que són els
seus pilars en vers a la societat.
El
primer d’ells és “saber”, aprendre del món que el rodeja uns coneixements
teòrics induïts per uns agents. Què seria dels sabers teòrics si no es poden
aplicar? Per això podem destacar que el segon pilar bàsic que exposa
Delors és “saber fer”, és a dir,
desenvolupar de forma pràctica els coneixements teòrics amb coneixement de
causa. El tercer pilar és “saber ser”, construir-se íntegrament capacitats
cognitives, afectives i rectores en vers el context social que ens rodeja.
Finalment, el polític exposa que el quart pilar fonamental en la formació
íntegra de l’individu és “saber conviure”, saber comprendre, respectar i
tolerar la gent que et rodeja.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada